2n B Mites Grecs. Últimes activitats.

ORFEU A L’INFERN

1.    Quina és la qualitat més destacada d’Orfeu? Quin objecte valuós porta habitualment a sobre?

  

2.    Qui és Eurídice? De quina manera tràgica mor? Com reacciona Orfeu davant la mort de la seva esposa?

 

3.    Orfeu pren la decisió de descendir als inferns per recuperar Eurídice. Quines barreres es veu obligat a superar abans d’arribar al regne d’Hades i com ho aconsegueix? Hades accedeix al prec d’Orfeu, però quina condició li imposa?

 

4.    Què passa quan Orfeu i Eurídice estan a punt d’arribar al món els vius? Després d’aquest succés tràgic, quan torna Orfeu a retrobar-se amb Eurídice?

 

5.    Una bona part dels mites ens adverteixen sobre el perill que corren els que cometen determinades faltes morals. Quina falta comet Orfeu, per culpa de la qual no aconsegueix recuperar Eurídice? Per què ens recorda aquest error al de Pandora?

  

6.    El mite d’Orfeu ens parla de la vida del més enllà. Tenint en compte el cas d’Eurídice, diries que els grecs creien en la resurrecció? Raona la resposta.

 

7.    [Per pujar nota] Com ja hem dit abans, alguns mites s’han difós a través de múltiples versions diferents. En una de les variants de la llegenda d’Orfeu, per exemple, l’heroi és assassinat. Esbrina qui el mata, per què, i on acaben el seu cap i la seva lira.

8.    El relat explica que, una vegada, Orfeu va ser capaç d’aplacar la fúria del mar amb el seu cant (pàg. 86). Esbrina en quina expedició va tenir lloc aquest prodigi i quin era l’objectiu de l’expedició.

 

9.    El cas d’Orfeu i Eurídice manté certes similituds amb el que la Bíblia explica sobre la muller de Lot (Gènesi, 19, 26). Què li va passar a aquest personatge? Per què creus que, en tots dos casos, els déus són tan durs amb els éssers humans?

 ULISSES I EL CAVALL DE TROIA

1. Al començament del relat, els grecs estan profundament descoratjats, però Ulisses es posa a treballar per canviar les coses. Què provoca la desesperança dels grecs? Com concep Ulisses l’ardit que necessita per ajudar els seus compatriotes?

2. Un bon dia, els troians queden molt sorpresos en mirar la planura que s’estén davant la ciutat. Què és el que els sorprèn? Com reaccionen davant aquest canvi tan sobtat?

 

3. A la plana, els troians troben un cavall de fusta de grans dimensions. Per què l’entren a la ciutat? Qui els adverteix que no ho facin i per què ningú li fa cas?

4. Finalment, se’ns revela el secret que amaga el cavall. Quin és? Per què obren Ulisses i els seus companys les portes de Troia?

5. Tal i com Homer explica a la Ilíada, durant els anys en què Troia va estar assetjada, entre grecs i troians predominaven els ideals de valentia, gosadia i força, ben exemplificats per Aquil·les i Hèctor. Però, al final, el valor que s’imposa és un altre. Quin és i quin heroi l’encarna? Quines qualitats positives i negatives s’atribuieixen a aquest personatge en el relat que has llegit?

6. Quina opinió et mereix el comportament dels grecs en l’episodi del cavall de Troia? Creus que són vàlides les victòries aconseguides per mitjà d’una trampa? En general, diries que, en una guerra, tot val? Raona les respostes.

7. [PER PUJAR NOTA] El cicle mític relacionat amb la guerra de Troia no acaba amb la destrucció de la ciutat, ja que hi ha diverses històries que expliquen què va passar amb els cabdills grecs quan tronaven  a la seva pàtria. Mira de descobrir quants anys va trigar Ulisses a tornar a Ítaca i quina situació hi va trobar quan finalment va posar els peus a l’illa. Quin nom va rebre aquest viatge de retorn llarg i accidentat?

8. [PER PUJAR NOTA] La importància del cicle de la guerra de Troia és tan gran que algunes expressions relacionades amb el mite s’han acabat incorporant a la llengua quotidiana. Esbrina què volem dir quan fem servir les expressions següents i de quin episodi mític procedeixen: poma de la discòrdia, taló d’Aquil·les, odissea i cant de sirenes.

2n B Mites Grecs. Activitats de la setmana del 25 al 30 de novembre

ÈDIP I L’ENIGMA DE L’ESFINX

1. L’Esfinx és un dels nombrosos monstres que apareixen en la mitologia grega. Com és l’Esfinx i per què ha estat enviada a Tebes? Què fa cada cop que s’acosta un viatger a la ciutat? 

2. Èdip decideix viatjar a Tebes per vèncer l’Esfinx. Quan està al davant del monstre, quina acció estranya fa per concentrar-se millor? Quina solució dóna a l’enigma de l’Esfinx? Com reacciona el monstre quan se sent derrotat? Quina recompensa obté Èdip per aquesta victòria?

3. Quines qualitats d’Èdip queden paleses durant el seu cara a cara amb l’Esfinx? Com contrasta l’actitud de l’heroi amb la de les altres persones que havien intentat desxifrar l’enigma del monstre?

4.Èdip va ser allunyat de Tebes per evitar un cúmul de desgràcies a la ciutat. Però al capdavall la profecia es compleix, la qual cosa sembla que indiqui que som presoners d’un destí que, passi el que passi, és inalterable. Estàs d’acord amb aquesta visió de l’existència, o més aviat penses que tot allò que ens passa és conseqüència de l’encert o els errors amb què actuem?

EL DESAFIAMENT D’ARACNE

1. Aracne, la filla del rei de Lídia, destaca per una habilitat. Quina és? Per què s’enfada Atena amb Aracne?

2. Atena i Aracne s’enfronten en un duel. Per què s’irrita Atena quan veu el vel que ha confeccionat Aracne? Com se sent Aracne en adonar-se del greu error que ha comès i quina terrible decisió pren llavors? Per bé que Atena es compadeix d’Aracne, quin càstig li imposa?

3. Aracne és castigada pel seu comportament. Quines actituds del personatge et semblen més negatives? En general, quin és el defecte principal d’Aracne? Creus que la jove es mereix el càstig que rep?

4. Pel que fa a Atena, penses que li podem retreure alguna cosa, o diries que es comporta de manera adequada en tot moment?

5. Dues de les funcions més habituals dels mites són explicar l’origen de les coses i transmetre una moralitat útil. Per què podem dir que, al mite protagonitzat per Aracne, es donen simultàniament aquestes dues funcions?

6. Un dels grans mestres de la història de la pintura, Velázquez, es fa inspirar en el mite d’Aracne per pintar un quadre molt famós: Les filadores. Busca una reproducció de l’obra i identifica les figures que representen Aracne i Atena. Quins dos moments del mite recrea Velázquez en aquest quadre?

L’OR DE MIDES

1. El déu Dionís decideix oferir un do a Mides. Per què es mostra tan generós amb el rei de Frígia? Quin do demana Mides?

2. Mides no triga a adonar-se que s’ha equivocat, perquè, quina tragèdia es desencadena per culpa del do que li han concedit? Per què tem Mides per la seva vida? Al final, com se soluciona el problema del rei?

3. Quins defectes del rei Mides es posen de manifest al conte? Així doncs, quines són les lliçons morals que ens transmet aquest mite? Creus que Mides es mereix el que li passa? Per què?

4. El curs del riu Pactol era ric en or, una situació a la qual el mite proporciona una explicació llengendària. Quina? (pàg. 76)

5. El mite de Mides facilita una reflexió sobre les coses que tenen autèntic valor. Què demanaries tu si el déu Dionís t’oferís la possibilitat de gaudir d’un do?

PERSEU I EL CAP DE MEDUSA

1. El déu Zeus s’enamora d’una jove, anomenada Dànae, que viu enclaustrada en una torre. Per què viu Dànae aïllada del món i quin prodigi realitza Zeus per entrar-hi en contacte? Com es desfà el rei Acrisi de Perseu, el nen que Dànae concep amb Zeus?

2. El jove Perseu viatja fins als confins de la Terra per enfrontar-se a Medusa. Per què emprèn aquesta missió tan difícil? Quin aspecte té Medusa i quin poder terrible posseeix? Gràcies a quins tres objectes, proporcionats pels déus, aonsegueix Perseu la gesta de vèncer el monstre?

3. En el camí de retorn cap a casa, Perseu emprèn una segona gesta. De quina proesa es tracta i quina recompensa rep?

4. Com molts altres herois, Perseu conjumina la força i l’astúcia. En quins moments fa ús d’aquesta darrera facultat? Quina de les dues gestes de Perseu et sembla més meritòria i per què?

5. En la majoria de mites, com també en els contes populars, els innocents acaben esquivant tots els perills, mentre que els malvats reben un càstig sever. Com s’acompleix aquesta tradició en el mite de Perseu?

2n B Mites Grecs. Activitats de la setmana del 15 al 22 de novembre

HÈRCULES I L’HIDRA DE LERNA

1. A la mitologia grega, cada heroi acostuma a sobresortir per alguna qualitat física determinada, un tret moral, un costum... Quina és la característica més destacada d’Hèrcules i com es fa palesa poc després de néixer l’heroi? Quina arma porta Hèrcules sempre al damunt? (pàg. 37)

2. Hèrcules va executar dotze treballs o proeses, un cicle al qual pertany la lluita contra l’hidra de Lerna. Com és l’hidra? Quins efectes causa el seu alè? Per que resulta gairebé impossible vèncer-la?

3. Fins i tot els herois més capacitats necessiten de vegades l’ajut dels déus per tirar endavant les seves gestes. Quina divinitat assisteix Hèrcules en la lluita que manté amb l’hidra de Lerna i quin ajut li proporciona?

4. Varia l’estat d’ànim d’Hèrcules en el transcurs de la lluita contra l’hidra? El veiem defallir en algun moment, o conserva sempre la fe en la victòria? 

  

EL RAPTE D’EUROPA

        

1.    La protagonista del relat és una jove molt bonica anomenada Europa. Quines precaucions prenen els homes de la seva família amb ella? Sense que aquestes mesures afectin la seva percepció, què sent Zeus per Europa?

2.    La vida rutinària i feliç d’Europa canvia radicalment un dia en què un ramat de bous apareix a la platja de Tir. Com és l’animal més destacat del grup? Amb quina intenció s’acosta Europa al brau?

  

3.    Qui és en realitat aquest brau? Què fa l’animal quan ja s’ha guanyat la confiança d’Europa? Com canvia llavors l’estat d’ànim de la jove? On és traslladada Europa i quina experiència viu en aquest lloc? Què fa Zeus perquè quedi un record perpetu de l’aventura d’Europa i el brau?

4.    La història entre Zeus i Europa ens parla del poder de l’amor. Amb qui és comparat Zeus per descriure la força del desig que experimenta? (pàg. 42). Diries que Europa actua impulsivament, com ho fan sovint els enamorats, quan s’acosta al brau? Quina reacció et sembla més incomprensible: la d’Europa o la de les seves amigues?

  

5.    Com valoraries el comportament de Zeus en aquest mite? Et sembla digne d’un déu? Per què?

6.    El narrador triga a revelar-nos qui s’amaga rere el brau que apareix a la platja de Tir. Havies sospitat tu la veritat abans del moment en què es descobreix? Si és així, quins indicis t’han ajudat a descobrir la identitat del brau?

TESEU I EL LABERINT DE CRETA

1. El naixement del Minotaure commociona Minos, el rei de Creta. Com és el Minotaure? En veure’l, què retreu Minos a la seva esposa? Per què el rei Minos no gosa matar el monstre? Per quin motiu el tanca?

2. Com és la presó que construeix Dèdal per al Minotaure? De quina manera s’alimenta el monstre?

3. Teseu, el príncep d’Atenes, es veu obligat a enfrontar-se al Minotaure. En el transcurs del viatge del jove a Creta, com s’aprecia que Teseu és un home valent.

4. Qui i per què ajuda Teseu a vèncer el Minotaure i sortir del laberint? Com usa l’heroi el fil de seda i de quina manera acaba amb el Minotaure?

5. Com definiries el caràcter del rei Minos? Diries que és un tirà? Per què? Quina opinió et mereix que decidís fer tancar el minotaure?

6. Tot i que queda aparentment en un segon pla, Dèdal és un personatge decisiu en el mite del Laberint de Creta? Com valores l’actitud que adopta en relació amb Ariadna? (pàg. 52). Diries que Dèdal és un home generós? Per què?

7. [PER PUJAR NOTA] El final del mite ens fa pensar en una frase típica dels contes populars: “van ser feliços i van menjar molts anissos”. Però, va ser aquest el destí final de Teseu i Ariadna? Investiga en un diccionari de mitologia com va acabar la història d’amor de la parella i resumeix-la a continuació. 

EL VOL D’ÍCAR

1. El rei Minos se sent traït per Dèdal. Per què? Quin càstig li imposa? Més que el seu propi afany de supervivència, quin motiu empeny Dèdal a buscar un mitjà de salvació?

2. Dèdal construeix unes ales per poder  recuperar la llibertat. Amb quins materials les fabrica? Un cop fetes les ales, quins consells dóna Dèdal al seu fill? Els segueix Ícar? Què li succeeix al noi al final del relat?

3. Pare i fill afronten l’experiència del vol de maneres radicalment diferents. Explica com se senten l’un i l’altre quan comences a volar. Fins a quin punt creus que l’edat que tenen influeix en la manera com actuen? Si tu estiguessis en el seu lloc, creus que la teva actitud s’assemblaria més a la d’Ícar o a la de Dèdal?

4. El mite d’Ícar te una finalitat alliçonadora molt clara, ja que alerta els homes sobre els severs perills que els esperen si sobrepassen els límits establerts. Quins límits naturals se salten Dèdal i el seu fill? Més en concret, quina falta, que els déus castiguen amb duresa, comet Ícar?

Solucions Avalua't 2a unitat

1. a
2.b
3.a
4.b
5.c
6.a
7.a
8.b
9.c
10.b
11.a
12.c
13.b
14.a
15.b
16.a
17.b
18.c
19.b

2n B Mites Grecs. Activitats setmana del 8 al 15 de novembre

Copia aquestes activitats en un document i respon les preguntes.

PROMETEU, EL LLADRE DEL FOC

1.    Al començament del relat, es descriu la relació que mantenen els homes amb els déus. Per què resen els éssers humans i quina utilitat tenen les ofrenes que fan?

  

2.    El conflicte entre déus i homes esclata per culpa del repartiment d’un bou. Quina part es volen quedar tant els uns com els altres? Per què es tria Prometeu com a àrbitre en la disputa?

  

3.    Prometeu s’acaba inclinant a favor dels homes. Quin estratagema utilitza per enganyar els déus? Per què escull Zeus la part menys valuosa del bou? 

4.    Enfurit pel repartiment del bou, que considera insatisfactori, Zeus pren represàlies contra la humanitat. Quin càstig li imposa? Qui ajuda llavors els homes i com ho fa? Davant d’aquesta segona humiliació, quin doble càstig idea Zeus? 

  

5.    El tità Prometeu és admirat per tothom perquè és savi i assenyat. Creus que Prometeu es mereix el càstig que rep? Per què? 

6.    Zeus és el gran antagonista de Prometeu. Actua Zeus amb la pietat i la generositat que esperaríem del pare dels déus? Diries que és una divinitat justa? Per què? 

7.    Els mites proporcionen sovint una explicació llegendària a certs successos naturals. Segons es relata a la història, quin fenomen atmosfèric guarda una relació directa amb els atacs d’ira de Zeus? (pàg. 13). 

8.    En la mitologia grega, el foc és controlat per Zeus, el déu del Cel, una situació que ajuda a entendre una certa realitat històrica. Tenint en compte la connexió que s’estableix entre Zeus i el foc, com es devien produir les primeres flames que l’home va veure sobre la Terra? O, dit d’una altra manera, com aconseguien el foc els éssers humans abans que aprenguessin a encendre’l?

 LA CAPSA DE PANDORA

1.    El relat arranca amb la visita de Zeus al seu fill Hefest. A què es dedica Hefest? Amb quina intenció el va a veure Zeus? 

2.    La creació de Pandora constitueix una autèntica obra d’art. Amb quin material la fabriquen? Qui li infon vida i de quina manera ho fan? Com col·laboren els deus en el perfeccionament d’aquest personatge? 

3.    Abans d’enviar a Pandora a la Terra, Zeus li fa dos regals. Quins són? Quin advertiment fa Zeus a Pandora sobre el primer d’aquests dos regals? 

4.    Zeus disposa que Pandora sigui deixada a les portes de la casa del tità Epimeteu. Per què escull precisament Epimeteu? Quina decisió pren el tità des del moment en què veu Pandora? Per què intenta Prometeu fer-lo canviar d’idea? 

5.    Pandora i Epimeteu viuen una vida harmoniosa durant un temps. Però hi ha una cosa que turmenta la jove. De què es tracta? Al final, quina prohibició se salta Pandora? Quines conseqüències té l’error que comet? Veient el que ha succeït a la Terra, com reacciona Zeus? 

6.     El tema central de “La capsa de Pandora” és la curiositat. Quina metàfora apareix al relat per indicar el caràcter obsessiu que adquireix de vegades aquesta qualitat? (pàg. 20). Al mite de Pandora, es dóna una visió negativa o positiva de la curiositat? Segons el teu punt de vista, és bo o dolent ser curiós? Raona la resposta. 

7.    Alguns mites grecs presenten coincidències evidents amb certes històries narrades a la Bíblia. En concret, Pandora ens recorda Eva, la primera dona segons Gènesi (2, 3). En què es diferencien la creació de Pandora i la d’Eva? Quin aliment té a la Bíblia la mateixa funció que la capsa de Pandora? Després d’infringir el que està prohibit, quin càstig s’imposa a la humanitat a la Bíblia?

 DEUCALIÓ I PIRRA

1. Poc temps després que Pandora obri la capsa, Zeus decideix castigar amb severitat els homes. Per què ho fa i quin càstig els infligeix? Com sobreviuen Deucalió i Pirra? 

2. Deucalió i Pirra imploren ajut a Temis perquè no suporten la idea de viure sols al món. Què els respon la deessa? Després d’escoltar Temis, per què es queden Deucalió i Pirra tan desconcertats? 

3. Com finalment Deucalió acaba deduint, què són en realitat “els ossos de la Terra”? Amb quin prodigi conclou el mite? 

4. Diries que Deucalió i Pirra tenen caràcters semblants? Quin dels dos et sembla que es mostra més actiu? En quin moment queda clar que Deucalió ha heretat el caràcter reflexiu i prudent del seu pare? 

5. Deucalió i Pirra estan decidits a repoblar el món. Què penses que els impulsa: la por a la soledat, la necessitat egoista de procurar-se l’ajut dels altres, l’afany de supervivència, el desig instintiu de perpetuar-se, el simple altruisme...? Si et trobessis en la mateixa situació que Deucalió i Pirra, repoblaries el món? Per què? 

6. Els mites solen explicar de forma llegendària l’origen d’alguns fenòmens, costums, objectes o situacions. Segons es desprèn de la història de Deucalió i Pirra, a què es deu l’enorme varietat      que hi ha en l’aspecte dels éssers humans? (pàg. 28) 

7. Els mites de vegades ens informen sobre alguns costums dels antics grecs. En concret, quines dades ens proporciona la llegenda de Deucalió i Pirra sobre el culte que els grecs rendien als difunts? (pàg. 26-27). 

8. El mite de Deucalió i Pirra recorda una història bíblica. Saps quina?

APOL·LO I DAFNE

1. La història d’Apol·lo i Dafne comença amb el relat d’un acte heroic. Quin? Quines repercussions té aquesta gesta en el caràcter i el comportament d’Apol·lo? 
2. Després d’una tensa discussió, Eros decideix venjar-se d’Apol·lo. Com són les fletxes que utilitza per venjar-se i quin efectes produeixen? En què consisteix, doncs, la venjança d’Eros? 
3. Un dia, Apol·lo troba Dafne tota sola al bosc. Què li proposa? Què respon Dafne i per què arrenca a córrer? A qui demana ajut la nimfa quan s’adona que no pot fugir d’Apol·lo? Amb quin prodigi es tanca la història?
4. Se sol dir que l’amor té dues cares, perquè pot encaminar les persones cap a la felicitat o cap a la desgràcia. De quina manera queden representades les dues cares de l’amor en la figura d’Eros? Abans de respondre, fixa’t en el contrast evident que es produeix entre l’aspecte físic d’aquest personatge i la manera com actua. És conscient el déu Eros del poder immens que posseeix l’amor?
5. Més enllà de l’avorriment que sent per Apol·lo, quina és l’actitud general de Dafne respecte a l’amor? Et sembla comprensible la por que té a Apol·lo? Per què? Consideres que la seva reacció, quan arrenca a córrer pel bosc, és adequada, o més aviat et sembla pròpia d’una persona immadura? Penses que Dafne té un final just? Per què?  
6. Tenint en compte el comportament d’Apol·lo i Eros en aquesta història, et sembla que els déus grecs tenien els mateixos defectes que els homes, o més aviat penses que eren un exemple per als éssers humans? Raona la resposta.

7. L’origen de quina planta i de quin costum queda aclarit a través del mite de Dafne?